Categorías
Uncategorized

GIMNASIA RÍTMICA

ORIGENS

La gimnàstica rítmica té els seus antecedents històrics en els moviments i sistemes gimnàstics que van sorgir en el segle XVIII en tota Europa Occidental. La procedència ideològica de la rítmica es troba en la gimnàstica amb base en el ritme, en el ballet i en l’anomenada gimnàstica natural. Si en el ballet cal destacar les aportacions de Jean-Georges Noverre, respecte a la gimnàstica natural cal dir que pren el seu punt de partida en les teories de Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) respecte al desenvolupament global del nen, que incloïen els aspectes corporals, fins llavors no considerats en les teories sobre educació.

EN QUÈ CONSISTEIX AQUEST DEPORT?

La gimnàstica rítmica és una disciplina esportiva que combina elements de ballet, gimnàstica i dansa, així com l’ús de diversos aparells com la corda, el cèrcol, la pilota, les maces i la cinta.1​
En aquest esport es realitzen tant competicions com exhibicions en les quals la gimnasta s’acompanya de música per a mantenir un ritme en els seus moviments, realitzant un muntatge amb o sense aparell. La gimnàstica rítmica desenvolupa l’harmonia, la gràcia i la bellesa mitjançant moviments creatius, traduïts en expressions personals a través de la combinació musical, teatral i tècnica, que transmet, principalment, satisfacció estètica als espectadors. Practicada principalment per dones, en els últims anys està augmentant el nombre de practicants masculins. Les proves es realitzen sobre un tapís i la durada dels exercicis és d’aproximadament 90 segons en la modalitat individual i de 150 en la de conjunts. Igual que altres disciplines de la gimnàstica, té els seus antecedents en els estudis de Rousseau, transformant-se amb el pas dels anys sempre lligada a la dansa i la musicalitat, fins a arribar a la dècada de 1930, quan en la Unió Soviètica comença a practicar-se com a esport i comencen a Alemanya a introduir-se els aparells que avui coneixem.
Està regida per la Federació Internacional de Gimnàstica (FIG), qui elabora el Codi de Puntuació i regula tots els aspectes de la competició internacional d’elit. Les competicions més destacades són els Jocs Olímpics, el Campionat Mundial de Gimnàstica Rítmica, el Campionat Europeu de Gimnàstica Rítmica i la Copa del Món de Gimnàstica Rítmica.

  • MOVIMENTS

Els anomenats elements corporals són la base dels exercicis individuals i de conjunts, podent ser realitzats en diferents direccions, plans, amb o sense desplaçament, en suport sobre un o dos peus o una altra part, i coordinats amb moviments de tot el cos.

Entre els principals grups d’elements corporals es troben:


Salts: Consisteix a aconseguir una situació de vol. Per a ser tingut en compte com a dificultat ha de posseir característiques com a altura, fixació de la forma durant el vol, bona amplitud i estar coordinat amb un mestratge d’aparell. Alguns tipus són la gambada (o grand jeté), la corza, el cosac, el carpat, en cercle, l’arquejat, el butterfly o el cabriole.

Resultado de imagen de SALTOS GIMNASIA RITMICAS


Equilibris: La gimnasta adopta una posició d’equilibri durant almenys dos segons, normalment parant-se en una cama i aixecant l’altra. Pot ser realitzat sobre mitja punta (en vaig rellevar), peu pla o sobre diferents parts del cos, sempre mantenint la fixació de la forma i coordinats amb un mestratge d’aparell. Alguns exemples són l’equilibri horitzontal, el passé, el grand écart, el penché, el arabesque, en cercle o el attitude.

Resultado de imagen de EQUILIBRISS GIMNASIA RITMICAS


Girs: També dits rotacions, poden realitzar-se en mitja punta, peu pla, o una altra part del cos, sempre tenint una forma fixada i àmplia, i estar coordinats amb un mestratge d’aparell. En general, almenys ha d’haver-hi una rotació de 360è. Alguns molt comuns són sobre una cama amb la cama lliure per sobre de l’horitzontal, amb la cama lliure en horitzontal, o amb la cama lliure en passé, podent els dos últims formar els fouettés quan s’utilitza la força de la cama lliure com a impuls per a girar.


Flexibilitats i ones: Poden ser realitzades amb suport d’un peu, de dos o de qualsevol altra part del cos, i s’exigeix fixació de la forma i estar coordinades amb un mestratge d’aparell. En el Codi de Puntuació 2013 – 2016 van desaparèixer com a grup obligatori de dificultat corporal.

MODALITATS

INSTRUMENTÀRIA

Capdavanteres.
La indumentària amb la qual competeixen les gimnastes ha anat evolucionant a través del temps, des dels mallots senzills usats en el passat, fins als més complicats d’avui dia, que en les gimnastes internacionals arriben a portar incrustats milers de cristalls Swarovski. Els mallots han de tenir unes característiques assenyalades per la federació corresponent. Tant en rítmica femenina com en masculina, no han de ser transparents i l’escot no pot superar la línia inferior dels omòplats en la part posterior i la meitat de l’estèrnum en la part davantera, no estant permesos els tirants fins. Quant al calçat, les gimnastes trepitgen el tapís amb les capdavanteres que estan fabricades en pell amb dues tires elàstiques per a ajustar-les al peu. Poden ser de color blanc o imitació pell. Cal portar recollits, i si es competeix en conjunt normalment tots els integrants d’ell hauran de portar-ho igual.


Aparells
La FIG tria quins aparells seran emprats en els exercicis en funció de cada categoria; només quatre dels cinc aparells disponibles són seleccionats. En 2011, la corda va ser desplaçada en totes dues modalitats en categoria sènior. Depenent de les categories existeixen unes mesures mínimes per a alguns aparells, que a Espanya estan establertes per la RFEG:

Categoria benjamí Pilota: mínim de 15 cm. de diàmetre.

Categoria aleví
Cèrcol: mínim de 70 cm. de diàmetre.
Maces: mínim de 35 cm. de llarg.

Categoria infantil
Maces: mínim de 35 cm. de llarg.
Cinta: mínim de 4,5 m. de llarg.

Categoria júnior, cadet i juvenil
Cinta: mínim de 5 m. de llarg.

QUINS CLUBS HI HAN AQUÍ EN VILA-REAL?

Aquí en Vila-real l’únic club quqe podem trobar és el :

«Club Gimnasia rítmica Vila-real»

https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwiH9YLglajvAhWFi1wKHeGCANUQFjABegQIAxAD&url=https%3A%2F%2Fes-es.facebook.com%2Fpages%2Fcategory%2FNonprofit-Organization%2FCLUB-GIMNASTICA-RITMICA-VILA-REAL-114929661930950%2F&usg=AOvVaw1LQdwBmZBWgrzEIrEpULAp
Categorías
Uncategorized

TENIS

ELS ORÍGENS DEL TENIS

El joc del tennis es remunta al segle XIII, encara que es practicava en diversos països europeus i països americans, va ser més característic de França on era conegut com “jeu de paume” (joc amb el palmell de la mà).

El joc inicial es practicava en recintes tancats i consistia simplement a espentar una pilota per damunt d’una xarxa penjada de les parets laterals del recinte.

Cada jugador licitava la pilota amb les seues pròpies mans, atés que en aquells dies no existien les raquetes que coneixem actualment. Quan el jugador colpejava la pilota cridava “tenez” del verb francés “tenir” que significa sostinga o agarre. D’ací es va originar el nom del joc que va derivar a la forma “tennis”. Molt de temps després, en el segle XVI, el rei anglés Enric VIII va manar construir en el palau un lloc per al “tenez”.

Aquest palau és conegut amb el nom de *Hp *Court, i per a facilitar el joc, va fer construir les primeres raquetes de fusta, implemente que s’ha conegut com a part fonamental del tennis.

EN QUE CONSISTEIX:

El tennis és un esport que es practica amb raquetes i una xicoteta pilota. Poden jugar-ho dos individus (un contra un) o dues parelles (dues persones contra les altres dues). L’objectiu és impactar la pilota perquè passe per damunt de la xarxa que divideix la pista a la meitat, intentant que el rival no aconseguisca retornar-la.

La puntuació en el tennis es divideix en punts, jocs (*games) i sets. En sumar quatre punts, s’obté un joc. Aquests punts es compten successivament de la següent forma: 15, 30, 40 i *game. En cas que els competidors igualen en 40, han de guanyar dos punts consecutius per a quedar-se amb el *game. Després, quan un jugador guanya sis jocs, obté un set. El guanyador del partit és aquell que guanya dos o tres sets, d’acord amb les característiques del torneig.

ESPECIALITZACIONS:

En el Tennis, el jugador usa diferents estratègies que realcen les seues forces i exploten les febleses del seu oponent, per a aconseguir l’avantatge i així guanyar més punts. Els jugadors comunament s’especialitzen en alguna mena d’estil, concentrant-se en el que fan millor com el mitjà per a derrotar als seus oponents. Basats en el seu estil els jugadors generalment se centren en un de tres tipus: agressiu, *voleadores, jugadors de tota la pista. Un jugador agressiu juga sobre la part de darrere de la pista de tennis, al voltant de la línia de base, preferint tirar colps bàsics, com ho són la dreta i el revés, en lloc de pujar a la xarxa (excepte en certes situacions). Un *voleador tracta d’acostar-se a la xarxa i colpejar volees, aplicant la pressió en l’oponent. Un jugador de tota la pista falla en alguna part mentrestant. Un jugador de tennis usualment determina la seua/les estratègies basades en la seua/les febleses. Per exemple, la majoria dels jugadors tenen una dreta forta, per tant colpejaran al colp que ells creen el més feble del seu oponent.

    BENJAMÍ: jugadors que no complisquen els 11 anys d’edat el mateix any en què es disputa el torneig

    ALEVÍ: jugadors que no complisquen els 13 anys d’edat el mateix any en què es disputa el torneig

    INFANTIL: jugadors que no complisquen els 15 anys d’edat el mateix any en què es disputa el torneig

    CADET: jugadors que no complisquen els 17 anys d’edat el mateix any en què es disputa el torneig

    JÚNIOR: jugadors que no complisquen els 19 anys d’edat el mateix any en què es disputa el torneig

    ABSOLUT: jugadors majors de 19 anys.

CAMPEONATS:

– La Copa Davis: És una competició internacional masculina que es disputa des de l’any 1900, organitzada per la Federació Internacional de Tennis. La seua peculiaritat és que els jugadors no participen a títol individual, sinó com a equips nacionals compostos per diversos jugadors designats per la seua federació nacional esportiva. El país guanyador del 2016 d’aquesta competició va ser l’Argentina i el que compta amb mes títols és els Estats Units amb un total de 32.

– La Copa Federación: Aquesta competició vindria a ser un equivalent de la Copa Davis però per a tennistes femenines, es disputa des de 1963 i a diferència de la Copa Davis les jugadores participen tant a nivell individual com en equips. La República Txeca té el triomf de l’últim títol disputat en el 2016 en el recinte *Rhénus *Sport d’Estrasburg, França. Una dada curiosa és que la tennista espanyola Arantxa Sánchez *Vicario actualment continua tenint el rècord de victòries tant en individuals com per parelles amb un total de 72 victòries, i el rècord de més partits disputats, cent en total i el de més anys jugats.

– Los ATP Masters Series: El nom original d’aquesta competició és ATP *World Tour Masters 1000 i consta d’una sèrie de nou tornejos per a tennistes masculins a nivell individual, que formen part de l’ATP (Associació de Tennistes Professionals) que se celebra anualment durant tot l’any a Europa, Amèrica del Nord i Àsia. El rècord de títols individuals d’aquesta categoria el té *Novak Djokovic amb 30 títols en el seu palmarés.

-La Barclays ATP: Aquesta competició també anomenada Copa Masters, amb la seua seu a Londres, és un torneig que es disputa anualment al final de cada temporada, amb la participació dels huit millors jugadors de la classificació mundial. Encara que es disputen al llarg de l’any, no és un torneig d’eliminació directa, els huit participants es divideixen en dues zones de 4 jugadors cadascuna, en les quals cadascun d’ells s’enfronta als altres 3 tennistes del seu grup. Els dos jugadors més ben situats en cada zona avancen a semifinals, on els partits passen a ser eliminatoris i defineixen als dos jugadors que jugaran la final que consta amb un premi de més de 4 milions d’Euros.

– Los  ATP Challenger Series: Són una sèrie d’aproximadament 110 tornejos que se celebren anualment i que també pertanyen a l’ATP i corresponen a la categoria de menor rang dins dels tornejos governats per l’ATP i serveixen perquè els jugadors emergents sumen punts per a intentar arribar a tornejos més importants. En aquests tornejos participen jugadors de ránking inferior al lloc 70 i reparteixen entre 25 i 150 mil dòlars en premis. – I finalment ens trobem amb la competició més important de tennis a nivell mundial, coneguda com el Gran eslam: Aquesta competició està formada pels quatre tornejos amb major renom entre jugadors i aficionats a l’esport, en atorgar els majors premis en efectiu i el major nombre de punts per a la classificació mundial. Se celebren anualment en categoria masculina, amb un quadre de 128 jugadors. El major assoliment per a un tennista és aconseguir un Gran eslam guanyant els quatre tornejos el mateix any, encara que també pot obtindre el reconeixement de guanyador d’aquesta competició obtenint els quatre tornejos consecutius però no en el mateix any.(open d’Austràlia,Roland Garros,Wimblendon, i l’Obert de USA. 

Clubs de Vila més importants:

EL CLUB

… DES DE 1975

A dos quilòmetres escassos del propi centre de la ciutat, en direcció a Onda, en un bell paratge envoltat de tarongers, té les seues instal·lacions el Club de Tennis Vila-real, nascut a la vida esportiva, social i cultural l’any 1975.

En aquella època no hi havia un emplaçament oficial en el qual poder practicar l’esport de raqueta i omplir d’aquesta manera aquesta creixent demanda social. Si que existia un lloc, facilitat per la comunitat franciscana al naixent Club de Tennis, en el qual es van poder marcar pistes i jugar, al qual es va dir Club de Tennis San Francisco. Quan ja no va ser possible utilitzar aquelles pistes, l’Ajuntament va autoritzar que s’habilitaren al pati del Col·legi Cervantes, però amb el temps no va tindre capacitat per a albergar tanta demanda ja que el nombre de socis anava en augment. Es va pensar llavors a tindre instal·lacions pròpies i va anar llavors quan es va començar el projecte del ja “Club de Tennis Vila-real” en la ubicació actual.

Reglament:

La pista de tenis

La pista és un rectangle de 23.77 metres de llarg per 8.23 metres d’ample. Aquesta pista està dividida en la seua meitat per una xarxa suspesa amb una altura en la seua part central de 0.914 centímetres i en els seus extrems la seua altura serà d’1.07 metres.

Com aquest article pretén ser una guia ràpida preferisc incloure en una imatge la resta de mesures perquè d’una ullada pugues veure-les amb major precisió i claredat.

Las reglas del tenis ( medidas de la pista de tenis o cancha de tenis )

Com pots apreciar en la imatge la pista està delimitada per línies que denominarem «Línies de la Pista» i aquestes són:

Les línies de fons: Aquestes són les que es troben més allunyades de la xarxa, és a dir en els extrems de la pista delimitant el fons d’aquesta.
Les línies de servei: Són les línies que creuen la pista perpendicularment a banda i banda de la xarxa.
Les línies centrals del servei: Són les línies que parteixen des del centre de la xarxa i s’uneixen amb les línies de servei formant una «T».
Les línies laterals: Es troben a banda i banda de la pista, són les més llargues de totes i es divideixen en línies laterals per a individuals i per a dobles.
La marca central: És una xicoteta línia que està situada en el centre de la línia de fons que marca ell limite per a executar el servei de tennis.

La posició de la red

Per als partits de dobles, els centres dels pals de la xarxa estaran situats a 0,914 m fora de cada costat de la línia de dobles.

Per als partits d’individuals, si s’usa una xarxa d’individuals, els centres dels pals de la xarxa estaran a 0,914 m fora de cada costat de la línia d’individuals. Si s’usa una xarxa de dobles, llavors la xarxa se sostindrà a una altura de 1,07 m mitjançant suports denominats pals d’individuals, els centres dels quals estaran a 0,914 m fora de cada costat de la línia d’individuals.

Els accesoris fixes permanents

Aquests són tots els obstacles com poden ser les tanques de fons, les graderies dels espectadors, obstacles en el fons i laterals com els de publicitat que veus en els partits d’alt nivell, objectes que poden haver-hi damunt de la pista, les cadires dels jutges de línia o posició dels aplegapilotes en els seus respectius llocs, cadira de l’arbitre.

En els partits d’individuals que es juguen amb una xarxa de dobles, els pals que es posen en la xarxa per a donar-li l’altura reglamentària a una xarxa individual es consideren accessoris.

La pilota de tenis

La federació internacional de tennis ha especificat en les regles del tennis com ha de ser la pilota i per a evitar confusions publica una llista oficial de pilotes aprovades per la *ITF.

És important esmentar que si es realitza una competició, l’organitzador ha de comunicar per endavant als participants el nombre de pilotes que utilitzaran en el partit (2,3,4…) i com serà la política de canvi de boles si desitgen incloure-la, per exemple cada dos sets fer canvis de boles o com consideren.

pelotas de tenis oficiales para partidos y torneos de tenis

Les raquetes de Tenis

Les regles del tennis també regulen com han de ser les raquetes de tennis concorde a les directrius de la *ITF i per a això ha creat l’apèndix II que és bastant llarg i com aquesta pretén ser una guia ràpida, no la tractaré. Les principals marques de raquetes de tennis, totes solen complir les regles del tennis pel que no cal detallar-les ací. Aquestes marques de raquetes de tennis són: *Babolat, Wilson, Prince, *Head, *Yonex, *Dunlop, Adidas, *Tecnifibre. Si em deixe alguna marca important fora, recorda-m’ho en la secció de comentaris per a incloure-la, així farem aquest article mes complet amb el pas del temps.Raqueta de tenis babolat pure drive

Raqueta de tenis Babolat AeroProDrive.

El Punt es perd quan

  • Quan la pilota ix fora dels límits de la pista, per exemple si s’està jugant individual i cau en el corredor de dobles (carreró de dobles), o per exemple cau darrere de la línia de fons, o en el servei cau fora del quadre de servei que correspon en aqueix moment.
  • Quan un jugador després de realitzar el colp de tennis no aconsegueix retornar la pilota per damunt de la xarxa i aquesta es queda del seu costat.
  • Quan la pilota bota dues vegades seguides en el mateix camp, és el que es coneix com a doble pot i perd el punt si la deixa botar dues vegades abans de colpejar-la.
  • Quan el *sacador comet dos errors o faltes consecutives de servei, és el que es coneix com a doble falta.
  • Quan la pilota colpeja al jugador o qualsevol cosa que porte, excepte la seua raqueta, la qual cosa si ocorre ha de seguir el punt i la seua bola entrar en la pista del rival o perdrà el punt.
  • Quan el jugador llança la seua raqueta cap a la pilota i la colpeja, sense que aquesta estiga subjecta per la mà també es considera que perd el punt encara que aquesta passe la xarxa.

Puntuació en els jocs

Els jocs es puntuen amb 0, 15, 30, 40 i Joc tenint en compte que sempre es diu els punts que té el jugador que està traient en aqueix joc. Quan un jugador no té cap punt guanyat en aqueix joc es diu que té 0 (zero), després quan aqueix mateix jugador guanye el seu primer punt d’aqueix joc tindrà la puntuació de 15 (quinze), quan aqueix mateix jugador guanye el seu segon punt tindrà la puntuació de 30 (trenta) i quan guanye el seu tercer punt tindrà la puntuació de 40 (quaranta) i si gana en aqueix mateix joc una habitació punt es fa amb el joc sempre que el rival no tinga també la puntuació de 40, ja que donat aquest cas no es faria amb el joc sinó amb la puntuació d’avantatge al seu favor i si guanya el següent punt immediatament si es fa amb el joc i si perd és punt tornen a 40-40 tots dos jugadors. Això es resumeix en què un jugador o parella de dobles necessita guanyar dos punts consecutius després del 40-40 si vol guanyar el joc. En el meu article «La puntuació en el tennis» aclarisc una mica mes en què consisteix i per què es puntua d’aquesta manera.

L’objetiu de la partida

L’objectiu del partit és que un dels jugadors o de les parelles de dobles es facen amb 6 jocs guanyats per a guanyar un set i si guanyen 2 sets es fan amb el partit si es juga el millor de tres sets. En el cas que igualen a 5 jocs (5-5) ja seria el primer que guanye dos jocs seguits a continuació per a guanyar 7-5 i fer-se amb el set. Si igualen a sis jocs i s’ha determinat abans del partit que es juguen sets de Tie-Break han de resoldre l’empat amb un Tie-Break que és començar de zero comptant els punts com 1,2,3,4… i així el primer jugador que guanye 7 punts guanya el set en forma de Tie-Break sempre que hi haja 2 punts per damunt del rival ( exemple: 7,3, 7-5, 8-6, 12-10, etc…. ), el joc del tie-break continuarà fins que s’aconseguisca aqueix marge de dos punts per damunt l’u de l’altre, podria acabar un tie-break 33-31 i fins i tot mes si mai cap ha tingut aqueix marge de dos punts per damunt de l’altre, ja que com comentem aquesta situació es produeix perquè havien quedat 6-6 en jocs i està és la manera de determinar el guanyador del set en aquesta situació, jugant un Tie-Break.

Beneficis del tenis:

Beneficis físics

  • Força òssia

Jugar tennis enforteix els ossos dels xiquets i adolescents, a més d’ajudar a previndre l’osteoporosi.

  • Coordinació motriu

Els xiquets que juguen tennis aguditzen la seua coordinació dinàmica general en involucrar a tot el cos, així com la seua coordinació òcul-segmentària, perquè aconsegueix percebre el vincle entre el camp visual i la motricitat fina dels braços i mans.

  • Exercici aeròbic, cardiovascular i velocitat

Sense adonar-se, els xiquets corren durant una bona estona mentre mantenen un alt nivell d’energia. Això desenvolupa la seua velocitat, enforteix el seu cor i els ajuda a descansar a la nit.

  • Flexibilitat

Els xiquets no sols aprendran a tindre el bon costum d’estirar-se abans i després d’estar actius, sinó que s’estiraran i maniobraran constantment per a atrapar la pilota, millorant dràsticament la seua flexibilitat.

  • Equilibri

Aprendre a servir i el ritme constant córrer-detindre-córrer augmenta l’equilibri.

  • Sistema immune

Jugar tennis significa créixer amb la millor salut física possible, la qual cosa millora el sistema immunològic.


Beneficis socials

Encara que els beneficis físics són molt importants, les habilitats socials que els xiquets desenvolupen en la pista de tennis també repercutiran de manera positiva en la vida, en el saló de classe i, posteriorment, en el seu futur professional.

  • Suport mutu

En fer nous amics i compartir interessos amb altres xiquets, es crea un sentit de pertinença que podria conduir a una estructura de suport mutu dins i fora de l’entorn escolar.

  • Aprendre a perdre

Tots els xiquets han de saber perdre, ja que no hi ha mal en la competència sana. Aprendre a fer-ho amb gràcia, sense fer *berrinche ni donar-se per vençut i expressant la frustració de manera saludable, és una lliçó de vida molt important.

  • Respecte

El respecte cap als entrenadors, àrbitres i altres jugadors és part de la dinàmica en la pista de tennis, però és un valor que es transfereix a la vida: si trenques les regles, perds.

  • Control de les emocions

Part de ser un adult és poder controlar les emocions. Per a aconseguir-ho, des de xiquets hem d’aprendre a dirigir les emocions negatives i controlar els nivells d’estrés per a no afectar el rendiment.

  • Autoestima

Nostra acte imatge depén de la nostra autoestima, que està molt relacionada amb la forma en què ens sentim respecte al nostre cos. Si tenim un cos sa i en forma, ens agrada estar en ell i el més probable és que tinguem una bona autoestima.

  • Paciència

Tot el que volem fer requereix pràctica i la constància en la pràctica requereix paciència. De fet, la constància és més important que la victòria.

  • Dedicació

Dedicar temps i esforç al tennis tindrà resultats positius. No obstant això, la dedicació en la pista haurà de reflectir-se en les tasques escolars i en la vida. Cal recordar que tot el que val la pena requereix esforç i res és gratis.

  • Treball en equip

Qualsevol esport d’equip ensenya el valor del treball en conjunt. En jugar dobles en la pista es genera una relació estreta amb el company d’equip i, pel fet que la comunicació no sempre inclou paraules, es desenvolupa una comprensió no verbal cap a una altra persona.

  • Empatia

Jugar tennis en equip és deixar que el company siga l’estrela després d’anotar un punt i estar genuïnament feliç per ell. Aprenent el valor de l’empatia, el teu fill podrà adaptar-se a diferents grups socials i ser d’ajuda per als altres.

Categorías
Uncategorized

ATLETISME

Els orígens de l’atletisme :

L’atletisme és considerat l’esport organitzat més antic del món

En primer lloc  el terme atletisme prové del grec “atletes” que significa persona que competeix en una prova per a aconseguir un premi.

En l’atletisme existeixen diferents modalitats com per exemple carreres a peu, salts , llançaments, marxa atlètica, decatló o proves combinades.

Es remunta a l’any 776 a. C. quan van començar  els Jocs Olímpics grecs i va començar a entendre’s l’atletisme com a pràctica esportiva de desenvolupament físic. Inicialment aquest esport era cridat pel nom de “pentatló”, activitat que incloïa llançament de disc i javelina, carreres de camp, salt de longitud i lluita lliure.

Història i origen de l’atletisme a Espanya

Ens traslladem al segle XIX  per a parlar dels orígens de l’atletisme a Espanya. Aquest esport era més populars a Catalunya, Aragó i País Basc i tenien lloc durant els festejos majors.

No obstant això, fins al segle XX no van aparéixer les competicions en pista, i és llavors  quan comença a practicar-se atletisme a Espanya com una modalitat esportiva.

La primera organització dedicada a l’atletisme exclusivament es va crear en 1912 i va ser denominada club Sport Atlètic Barcelonès. No obstant això, no és fins a 1914 quan la premsa comença a publicar els resultats de proves atlètiques en les seues cròniques esportives.

En que consisteix aquest deport?

Comunament es diu que l’atletisme és el “esport natural” que implica el bàsic de l’acció humana en relació al necessari per al desenvolupament humà. És a dir, fa referència a la necessitat humana de córrer, saltar i llançar, de fer exercici com a part de les necessitats del nostre cos.

L’atletisme reuneix sobre un mateix estadi, com es feia en l’antiguitat, les carreres i concursos dividits segons tipus d’exercici.

Les principals proves actuals són carreres , maratons ,marxa, salts i llançaments

Les proves que conté una competició d’atletisme professional són:

  • Dins de la modalitat de velocitat es troben les carreres de velocitat ( varia de 60 mll. a 400 mll. ), relleus, salt de tanques i carrera de obstacles.
  •  En la modalitat de fons es troben les maratons, les carreres de fons (més  de 3000 m), el cross(a camp a través) i les carreres de mitjana distància (entre 800 m i 3000 m).
  • En la modalitat de salt podem distingir entre  salt amb perxa, salt de longitud, salt triple i salt d’altura.
  •  I finalment en la modalitat de  llançament trobem:  llançament de pes, llançament de disc, llançament de javelina i llançament de martell.

Beneficis de l’atletisme

Existeix un acord general en què l’exercici físic contribueix a la millora del benestar de les persones, permetent-los sentir-se amb més energia, completar més fàcilment les seues tasques quotidianes i ajudant-los a dormir bé.

També és freqüent la descripció de beneficis com la millora de l’autoconfiança, l’autoestima, l’autoimatge, l’autoconcepte, l’estabilitat emocional o la sensació d’autocontrol.

Així doncs, l’atletisme és l’esport que pot aportar majors efectes beneficiosos sobre l’estat físic. L’atletisme prevé l’obesitat, aporta beneficis cardiovasculars ,incrementa la resistència muscular ,millora la flexibilitat,millora el sistema respiratori i aporta un efecte protector contra el càncer de còlon i pròstata

L’activitat física no sols origina efectes positius per al cos, sinó que també resulta altament beneficiós per al funcionament psicològic.

El primer benefici psicològic de l’atletisme resulta obvi. Practicar aquest esport incrementa notablement l’activitat, ja que el cervell requereix un cert nivell d’activitat física per a funcionar adequadament.Augmenta la confiança en un mateix,contribueix a l’estabilitat emocional, fomenta la independència, incrementa la imatge corporal positiva ,fomenta l’autocontrol ,redueix l’estrés emocional i ansietat

Atletes professionals espanyols :

En Espanya podem diferenciar molts professionals en l’ambit deportiu, com Mireia Belmonte, Rafa Nadal, Carolina Marin, etc. Però concretament en l’atletisme també hi ha molts esportistes reconeguts, que s’han penjat nombroses medalles al coll, moltes d’elles del Jocs olímpics.

Ana Peleteiro :

Ana Peleteiro Brión és una atleta gallega que amb sols 25 anys és plusmarquista en la modalitat de triple salt en totes les categories d’edat a partir de sub-18. Des de 2019 ostenta el títol vigent de campiona d’Europa en pista coberta de la seva especialitat.

Ruth Beitia :

Ruth Beitia Vila és una atleta especialista en salt d’altura ,que amb 37 anys va realitzar un salt de 1,97 amb el que va aconseguir medalla d’or en els Jocs Olimpics de Rio 2016, certificant així la seua condició com a millor atleta espanyola de la història.

ORLANDO ORTEGA

És un atleta espanyol especialitzat en els 110 metres llisos. Ha sigut subcampió olímpic en Río 2016 i és l’actual plusmarquista espanyol de 110 metres llisos (13.04) i 60 metres llisos en pista coberta

Resultat d'imatges per a "orlando ortega"

L’únic club que podem trobar a vila-real és el Club d’Atletisme de Vila-real. https://atletismevila-real.com/

Club atletisme Vila-real i Escola Municipal atletisme - Home | Facebook